La poca visibilitat no m'impedeix avançar. L'aire, humit i dens, em crea alguns problemes per respirar, i alhora incrementa las sensació d'asfíxia. La boira m'arriba fins els genolls. Noto com el fang s'enganxa descaradament a les meves botes mentre que alguna fulla punxeguda em rasca la pell. El camí se'm fa etern. L'.il·lumino amb aquella petita llanterna que vaig trobar anys enrere, encara que, a hores d'ara, només produeix un petit raig de llum, débil i intemitent. Segueixo endavant, fins que finalment veig, a pocs metres de mi, una petita clariana on tres homes descansen al voltant d'un foc quasi extingit. M'apropo silenciosament, intentant no despertar-los, en part per respecte i en part per por. Que se suposa que tinc que fer? Tampoc els conec... Me'n vaig? M'oculto darrere un arbre, i penso durant uns minuts, intentant mantenir la calma. Ara els tinc a escassos metres de mi. Em decideixo. M'aixeco, desenvainant la petita ...