Relat (Creativa)

La poca visibilitat no m'impedeix avançar. L'aire, humit i dens, em crea alguns problemes per respirar, i alhora incrementa las sensació d'asfíxia. La boira m'arriba fins els genolls. Noto com el fang s'enganxa descaradament a les meves botes mentre que alguna fulla punxeguda em rasca la pell.
El camí se'm fa etern. L'.il·lumino amb aquella petita llanterna que vaig trobar anys enrere, encara que, a hores d'ara, només produeix un petit raig de llum, débil i intemitent.
Segueixo endavant, fins que finalment veig, a pocs metres de mi, una petita clariana on tres homes descansen al voltant d'un foc quasi extingit.
M'apropo silenciosament, intentant no despertar-los, en part per respecte i en part per por. Que se suposa que tinc que fer? Tampoc els conec... Me'n vaig?
M'oculto darrere un arbre, i penso durant uns minuts, intentant mantenir la calma. Ara els tinc a escassos metres de mi.
Em decideixo. M'aixeco, desenvainant la petita daga heretada del meu pare, mort anys en rere en combat.
Ho faig sense pensar. Primer, la enfonso al coll de l'individu més prim. Aquest fa uns petits panteixos i cau al terra. El segon no resulta tant fàcil, i posa una resistència inútil: un parell de punyalades al ventre són suficients per posa fi a la seva existència.
Segons més tard, un escolto un tret seguit d'una bala, que penetra a la meva esquena. Em giro am dificultat.
-Pare! - exclamo
Apreta el gallet i una segona bala letal explora el meu ull dret.

Bosc tropical

Nota: Aquest relat és completament inventat, per la qual cosa no he extret la informació de cap lloc.